Aquest any se celebra el sisè aniversari de l’Escola Internacional de Ceràmica Corrie Bain a Barcelona, un punt de trobada per a ceramistes d’arreu del món. Per commemorar aquest esdeveniment, ens vam asseure amb la fundadora de l’escola, Corrie Bain, per conèixer el seu viatge artístic i descobrir com el seu compromís incondicional amb la creativitat l’ha portat des dels tallers de la seva infància fins als indrets més remots del món, per acabar al cor de Barcelona.
Una infància marcada per l’art i la natura
L’amor de la Corrie per la ceràmica va començar durant la infància. Criada en una llar impregnada de creativitat, el seu pare, Alan Bain, era ceramista, i la seva mare, Schoniad, era treballadora social i donava suport a les arts. “La nostra casa estava plena d’art, i constantment estàvem envoltats d’artistes que ens visitaven”, recorda. “Va ser una educació veritablement internacional: la ceràmica no era només un interès, formava part de la meva vida quotidiana.”
Nascuda a Escòcia, la Corrie va passar els primers anys de vida a Grècia, a l’illa d’Evia. Els seus pares es van fer càrrec de la direcció de la Candili Mountain Pottery, dissenyada per Michael Cardew, on persones d’arreu del món acudien per fer cursos intensius de ceràmica. Formava part de la finca Achmetaga, propietat de Francis Noel Baker, un entorn idíl·lic però actiu, ple de creativitat i natura. “Veníem d’una granja autosuficient plena de plantes, animals i energia artística. Era un lloc on la vida i l’art es fusionaven de manera natural.”
La connexió de la Corrie amb la ceràmica va començar gairebé com un joc. “Sempre era al taller de ceràmica del meu pare”, explica. “Era un món d’exploració i experimentació, però en aquell moment no m’adonava de com era d’única aquella experiència. Pensava que a tots els infants els encantava la ceràmica.”
Més enllà del taller, la infància de la Corrie va estar profundament influenciada per la terra i la seva flora i fauna. Recorda com Francis Noel-Baker, el propietari de la finca i un apassionat botànic, li ensenyava els noms llatins de les plantes. “Em va regalar una part del jardí perquè hi plantés i fes créixer flors, encenent així un amor per la botànica que m’ha acompanyat tota la vida. Aquesta connexió amb la natura va marcar profundament la meva visió artística, especialment en obres posteriors com la sèrie Seed Pod.”
Una revelació a l’escola d’art
Fins i tot de petita, la Corrie sabia que volia anar a l’escola d’art. “L’única cosa que tenia clara era que volia anar a una escola d’art, i que volia provar molts materials diferents sense quedar limitada a cap en concret, perquè jo volia fer art. Sempre ha estat una qüestió d’expressió. Es tractava molt més de pensar: com puc expressar un concepte, o com puc transmetre una idea? El material no era realment el més important.” Per preparar-se, a partir dels dotze anys va començar a fer classes de dibuix clàssic els dissabtes, viatjant una hora i mitja d’anada i una altra de tornada per estudiar natura morta i tècniques de dibuix, i va construir un portafolis sòlid al llarg de cinc anys.
Però el camí de la Corrie cap a l’escola d’art no va ser gens fàcil. Davant de dificultats econòmiques, va estalviar prou diners per tornar a Escòcia, on va combinar cursos preparatoris amb feines a temps parcial per assegurar-se una plaça. La seva persistència va donar fruit quan finalment va ser acceptada a la seva primera opció, l’Edinburgh College of Art. “Entrar a l’escola d’art va ser un somni fet realitat”, diu. “Va ser un punt d’inflexió, on vaig començar a veure l’art no només com una passió, sinó també com un futur possible.”
A Edimburg, la Corrie va explorar una àmplia varietat de disciplines, des d’il·lustració i escultura fins a fotografia i joieria. Però no va ser fins al final del primer any, quan va cursar finalment un mòdul de ceràmica, que tot va fer un gir. “Va ser com un moment d’il·luminació”, explica. “La ceràmica combinava tot allò que m’apassionava: l’exploració conceptual, el treball físic i la connexió amb la natura. Vaig comprendre que això era el que volia fer la resta de la meva vida.”
Connectant amb cultures a través de la ceràmica
Després de l’escola d’art, el viatge de la Corrie la va portar arreu del món, i cada destinació va afegir una nova dimensió a la seva obra artística. Una de les experiències més formatives va ser a Corea del Sud, on va viure durant dos anys aprenent de mestres ceramistes coreans al poble d’Anseong, a la província de Gyeonggi-do, prop d’Icheon. Va visitar tallers i va assistir a classes amb mestres com Lee Yeounhyu, Lee In Chin, Lee Kang Hyo, Yoo Kwangyul i Han Ho Hyon, aprenent a crear ceràmica coreana Buncheong, Sanggam i Onggi. “La ceràmica coreana em va obrir els ulls a les possibilitats de l’argila com a forma artística i com a mitjà funcional”, comparteix. “La seva mestria en la forma i l’expressió, especialment en l’expressionisme abstracte, va ser revolucionària.”
Els seus viatges també la van portar al Japó, on, a través del seu amic i també ceramista Phil Rogers, va conèixer Tomoo Hamada, nét de Shoji Hamada, i va assistir a tallers amb Ken Matzuzaki al poble ceramista de Mashiko. Va continuar la seva recerca en filosofia oriental i ceràmica tant a Bizen com a Kyoto, centrant-se en aprofundir en la tècnica de la cocció Raku i en aprendre l’art del Kintsugi. “Al Japó, em va impactar profundament la filosofia del wabi-sabi —la bellesa de la imperfecció— i la manera com s’alineava amb els meus propis valors artístics”, explica.
La Corrie també va visitar la Xina, on va viatjar a Pequín, Xian, Yunnan i Yixing, i va assistir a tallers a Jingdezhen, on va aprendre a treballar amb porcellana al costat de ceramistes locals. “A la Xina, la història de la porcellana i la seva brillantor tècnica em van inspirar a portar l’argila més enllà dels seus límits,” diu. També va visitar Corea i Tailàndia durant la seva recerca sobre els esmalts celadon, sent cada cultura una influència profunda en la seva obra.
A mesura que la Corrie s’endinsava en cada cultura, aprenia no només tècniques ceràmiques diferents, sinó també les filosofies i tradicions que les sostenen. “La ceràmica es va convertir en una manera de connectar profundament amb les persones i els llocs”, explica. “És un llenguatge universal que transcendeix fronteres.”
Arrelant-se a Barcelona
El camí de la Corrie finalment la va portar de tornada a Europa, on es va establir a Barcelona. Inicialment va arribar-hi per aprendre espanyol i reconnectar amb la seva germana, però l’energia creativa de la ciutat la va captivar. “Barcelona em va semblar el lloc perfecte”, diu. “És una ciutat que celebra l’art i el disseny, però que també està molt a prop de la natura —un equilibri que necessito per créixer.”
La Corrie va començar a impartir tallers i a produir la seva pròpia obra, però ràpidament va detectar la necessitat d’una formació ceràmica més completa. “Molts dels meus alumnes volien anar més enllà dels cursos curts”, explica. “Buscaven un programa que combinés habilitats tècniques amb exploració creativa, alguna cosa que els preparés per a una carrera en el món de la ceràmica.”
L’any 2019 va néixer l’Escola Internacional de Ceràmica Corrie Bain, oferint com a principal proposta un curs intensiu de tres mesos. “El curs està dissenyat per proporcionar una base sòlida”, diu la Corrie. “Es tracta de donar als estudiants les eines i la confiança per perseguir la seva visió, ja sigui obrint un estudi, exposant la seva obra o continuant la seva formació.”
Natura, textura i experimentació
L’art de la Corrie està profundament arrelat en la seva connexió amb la natura, un tema que travessa gran part de la seva obra, inclosa la seva icònica sèrie Seed Pod. “La sèrie Seed Pod va començar com una exploració de la forma i la textura”, explica. “S’inspira en imatges microscòpiques de llavors i en els patrons orgànics que es troben a la natura.”
La sèrie ha evolucionat al llarg de dues dècades, reflectint el creixement de la Corrie com a artista. “Cada peça és única, una meditació sobre la materialitat i la forma. Abraço els reptes de treballar amb porcellana: és un material delicat i exigent, però recompensa la paciència i la precisió.”
L’experimentació és al cor del procés creatiu de la Corrie. “Mai no repeteixo una peça”, afirma. “Cada obra és una oportunitat per superar límits, ja sigui explorant noves textures, formes o tècniques. Per a mi, l’alegria de la ceràmica rau en les possibilitats infinites de l’argila.”
La Corrie també ha creat instal·lacions escultòriques, incloent-hi obres figuratives de caire sociopolític relacionades amb temes com la crisi de refugiats sirians, qüestions mediambientals i el Brexit. Ha col·laborat amb altres artistes en grans peces escultòriques, com Banquet Table Tales en col·laboració amb Antoni Miralda, exposada a la Documenta Exhibition i actualment part de la col·lecció permanent del Grimm Welt Museum, a Kassel, Alemanya.
Guiant la nova generació de ceramists
Com a professora, la Corrie troba una gran satisfacció a l’hora de fer de mentora dels seus alumnes. “La part més gratificant és veure com es sorprenen a si mateixos”, diu. “Quan els estudiants superen les seves pròpies expectatives, és màgic. Es tracta de crear un entorn on puguin explorar, experimentar i créixer.”
El curs de tres mesos de l’escola cobreix des de la química dels esmalts i la creació de motlles fins als conceptes artístics i el desenvolupament de portafolis. “És un curs intensiu, però dissenyat per oferir una base completa als estudiants”, explica la Corrie. “Donem èmfasi tant al domini tècnic com a l’expressió creativa, animant els estudiants a desenvolupar la seva pròpia veu.”
Molts graduats han arribat a exposar internacionalment, obrir els seus propis estudis o seguir estudis avançats. “És increïble veure com es despleguen els seus camins,” diu la Corrie. “Marxen no només amb habilitats, sinó també amb confiança i una direcció clara.”
Sis anys de l’Escola Internacional de Ceràmica Corrie Bain
Amb motiu del sisè aniversari de l’Escola Internacional de Ceràmica Corrie Bain, la Corrie reflexiona sobre l’impacte del projecte i mira cap al futur. “Aquests sis anys han estat dedicats a construir una comunitat —un lloc on persones d’arreu del món poden reunir-se per compartir la seva passió per la ceràmica.”
Per a la Corrie, el viatge està lluny d’haver acabat. “La ceràmica és una recerca de tota una vida”, diu. “Sempre hi ha més per aprendre, més per crear i més per compartir. Aquesta escola només és l’inici d’alguna cosa molt més gran: un llegat de creativitat, mestratge i connexió.”
Tant si ets un ceramista emergent com un amant d’aquest art, l’Escola Internacional de Ceràmica Corrie Bain t’invita a celebrar sis anys de creativitat i innovació. Explora els nostres cursos i visita el nostre estudi per descobrir les peces creades pels estudiants, coworkers i artistes que formen la nostra comunitat creativa